martes 8 de diciembre de 2009

MONTSERRAT Plecs de la Vinya Nova "via Kashmir"

Avui s'acaba el pont i el meu company fa temps que m'insisteix en anar a la Kashmir dels plecs de la Vinya Nova. A mi no em motiva massa doncs no sé qui m'ha dit que la roca no és massa bona. Malgrat tot, i per estalviar cues de cotxes quedem per anar-hi. A mesura que anem xarrant en l'aproximació entenc el perquè hi volia anar, però això és una cosa que queda entre ell i jo.
No quedem massa d'hora perquè el sol no toca fins a migdia. A l'arribar a peu de via dubtem, perquè la via està equipada amb bolts i veiem un spit, però només pot ser aquest el peu de via. M'ho miro i entre la fresqueta que fa, l'ombra i l'aspecte de la tirada t'agafa ganes d'arrencar a córrer.
La roca no està tan malament com sembla, cal vigilar però vas fent, poso un alien groc en l'únic lloc possible,una llastra de dubtosa qualitat,continuo per la placa fineta i freda fins l'spit, després hauria de trobar un clau, que no hi és, però pas de problem hi ha unes savinetes i una fissura on hi pots posar fissurers o aliens, un parell de bolts més en un tram de V+ (jo crec V mantingut). Queda l'entrada a la R, la veig complicada una canaleta diedre amb terra i alguna branca trencada a més el bolt està molt avall, cony aquí hauria d'haver un tac, segons la ressenya, però res joder només tinc uns alien inútils per la fissura i malgrat tenir un camelot del 0,75 despistat en l'arnés, li sobre fissura per tot arreu. Netejo una mica l'esquerda que es fa un pel més estreta i aconsegueixo posar un parell de leves del camelot, ha estat duret, llàstima perquè amb un camelot del dos ara ni en parlaria del pas.
Inici de la via

Arribant a R1




Em miro la continuació, no fot gens de bon aspecte, tot i que aquí les expansions es veuen més seguidetes. Quan arriba en Josep A valorem la situació, segurament el primer llarg és el més compromès (si portes el material adequat cap problema), així que tira amunt. Malgrat la roca no en donaries ni cinc, en aquest cas les apariències enganyen, és una tirada molt guapa i la roca aguanta bé, a més en el lloc on allunyen els bolts tens una fissura per aliens o tascons.





Inici del segon llarg









Disfrutant de la segona tirada





La tercera té una roca boníssima la sortida fins al primer bolt és força fina (V), entre les dues primeres assegurances no llegeixo bé i em surt un pas que és el més difícil que he trobat en la via, el company va flanquejar més a la dreta que hi ha millors presses, el llarg molt aeri i guapissim.

Canvi radical de roca en el L3





El company arribant a R3





L'últim llarg és una rampeta que si tornés no el faria perquè la R esta col·locada en un lloc que el moviment de la corda tira pedres al segon.

Quarta tirada

Per baixar, en un parell de ràpels arribes a peu de via, on hi toca un solet molt bo, fins i tot la tirada que feia tan mala pinta ara es veu d'un altra manera.



La ressenya recomana porta 8 cintes i un joc d'aliens o fissurers. Cal dir que en el primer llarg falta un clau i un tac, per solventar-ho cal portar, a més dels aliens un camelot del 2 i del 1 per si a cas i bagues per savines. El segon llarg li marquen 7 bolts però nosaltres només em vam trobar 6. Via recomanable a partir de migdia.



La ressenya està escanejada de la revista vèrtex

domingo 6 de diciembre de 2009

MONTSERRAT Serrat del Muntaner "via A. González"

Ahir a la Plantació em vaig quedar amb ganes d'escalar, avui que no tinc plan, em decideixo escalar amb el silent que des de la Cajoleta no l'he tret a passejar. Així que al voltant de les 12 estic a l'aparcament del Serrat del Muntaner. Hi ha unes noies molt jovenetes que em demanen per anar a la l'aresta est de la Pastereta, sempre és agradable donar un cop de mà, el que passa que he marxat una mica planxat, doncs quan acabàvem la conversa m'han preguntat i VOSTÉ on va? En fi no negarem una realitat.

Arribo en poca estona al Serrat del Muntaner i després de passejar-me per sota, trobo la via Alberto Gonzàlez, és una rampeta de IV, equipada amb spits.

El primer llarg, malgrat ser fàcil IV, és força distret de fer, a més es nota que feia dies que no escalava amb el silent partner, per què he passat malament el ballestrinque i en el primer spit he hagut d'arreglar-ho.

El segon llarg, només té un parell de passets verticals IV, ambdós equipats amb spits, força divertits de fer. Arribo dalt, i merda no trobo la reunió, miro i remiro i res, però si de la via es baixa rapelant, en fi baixo una mica per rapelar des d'una savina, quan més a la dreta veig una instal·lació amb anella. Com he pujat amb la motxilla i la corda de recanvi rapelo la tirada i la desmunto. Un segon ràpel i a peu de via. Tot i ser una via fàcil, m'ha agradat força, a més fa un dia fantàstic i és estrany però no hi ha ningú.


El primer llarg


Acabant la via amb el Silent


Serrat de la Pastereta

sábado 5 de diciembre de 2009

MONTSERRAT Agulla dels Coleccionistes "via Infinity"

Avui no tenim més temps que per una matinal, anem cap a la Plantació per fer la via Infinity dels germans Masó. El peu de via no costa massa de trobar, cal pujar per la canal del llorers a l'alçada de la Presidenta canviem a l'esquerra tot seguint el camí, continuem pujant fins al peu de via on trobem gravada una I i una fletxa en una codulet de gres.

Després dels estiraments de rigor, enfilem la primera tirada, una rampa típica de Montserrat amb bones presses on cal vigilar amb algun còdol. La roca encara es troba molt freda, malgrat tot, es fa bé.

Mentre espero el company surt el solet. La segona tirada, la roca és més compacta, es veu preciosa, el passet més difícil es troba gairebé al encetar la tirada (V+) la resta, amb uns forats boníssims (V). La tirada està equipada en plan ferrada a l'igual que el primer llarg (en els passos difícils).


La tercera tirada es dirigeix cap un sostre, que es passa per la dreta, malgrat la ressenya diu tres passos d'estreps, en els tres spits que hi ha en aquesta tirada, no són necessaris, el primer pas no és més de V, el segon hem fet un Ao, per por de la roca i l'últim un desplomet guapissim de V+, després tomba III. L'últim llarg una canal de terra fins al ràpel que es troba en un arbret, d'allí 50 metres a la canal.


Primer llarg


En Josep A. disfrutant el segon llarg





Acabant el segon llarg


En els passets més difícils de L3


desplomet final


El company afrontant el final de L3





La ressenya la podeu trobar a Onaclimb.

sábado 28 de noviembre de 2009

CANALDA "via Cherokee"

Feia dies que volia conèixer les parets del Solsonès i tot i que la via de la Cherokee exprés, no sigui massa representativa és una opció que ens venia de gust, potser és que ens acostumem a escalar amb els parabolillos aprop o que ens fem grans o les dues coses.

Esmorzem a Solsona amb els col·legues de Lleida que van a fer l'Amanita. Enfilem cap al coll de Jou i a la via triada hi ha 3 cotxes, buffff que fem? si anem a fer també l'Amanita que en el llibre de ressenyes del Solsonès la deixen molt bé, sense pensar-ho massa ens trobem amb el Sergi, Tato i l'Albert que s'estan preparant. També ens trobem amb una parella, resulten ser col·legues virtuals, bé ara ja no ho són, poc a poc ens anem coneixent tots i això fa que aquesta tasca que fem en els blogs sigui més agraïda. L'Edunz i companyia van a fer la via 1879.

Estem a peu de l'Amanita i amb el Josep A. ens adonem, que no hem triat la millor opció, anar dues cordades a la mateixa via; intentem recordar la via que ens havia recomanat l'Edunz però som incapaços, com portem la guia del Solsonès comencem pel capítol 1 i anirem a la Font Ferrera, quan passem per la Cherokee, veiem que una cordada ja surt i l'altra comença la segona tirada i el company m'anima a que hi anem, doncs som-hi

En Sergi en la primera tirada de l'Amanita


El peu de via força curiós una esplanadeta i un parell de balmes on guardaven el bestiar. Després dels estiraments comencem la tirada per un muret de V+ i després una petit desplom de 6a i un pel més amunt un altra una mica més difícil 6a+, aquest són els graus que posa la ressenya. Després d'aquest últim pas cal anar a la dreta on trobarem un pas rar.


El primer muret L1


En el pas més difícil de la tirada


El company arribant a R1


El segon llarg té un pas molt maco a la sortida de la reunió 6a, la resta xino xano fins un muret emprenyador per la terra que hem trobat en les preses, després una corda fixa que s'agraeix.


El Josep A. en el 6a del segon llarg


El tercer llarg el més maco de la via amb diferència, surts fàcil et trobes un pas tècnic en una panxa i finalment un mur atlètic i supervertical amb unes preses fantàstiques (6a+), quim tram més bonic, al final trobem un pas curiós V+, i després un tram dels de patir, un tram amb terra, sort de les branquetes de boix.


En la tirada més bonica de la via


En el tram més vertical


El company, que avui no té el millor dia, em cedeix l'últim llarg. Una sortida difícil de 6b, xino xano fins un altre desplom 6a+, collons amb el pas, no el llegeixo bé, m'entossudeixo en fer-lo per la dreta i no hi ha manera, al final m'ajudo per fer el pas, després d'un tram descompost et queda un muret molt maco V+ , sortim a la dreta i ja fàcil fins l'última reunió. D'aquí es pot rapelar nosaltres ho fem caminant, per gaudir més del Solsonès, joder que xulo que és tot això, malgrat està entrant la boira amb força fred.


La sortida de la R3






El company arribant al final de la via


El poblet de Canalda


Una zona molt interessant, des de'l punt de vista geològic
En segon terme una discordança progressiva


Encavalcament de les calcàries amb els conglomerats, que els veiem doblegats amunt

domingo 22 de noviembre de 2009

SERRA DEL MONT-ROIG "via Mariola Motors"

Si em tapessin els ulls, sabria on sóc; la pedra, la terra i la vegetació després de la pluja tenen un aroma tan particular en aquesta petita serra.

Volíem anar a la paret de l'Os, però la boira romancera en les parts baixes ens ha fet canviar els plans i ara som al Mont-roig, on normalment no hi ha ningú, malgrat tot, imposaran una regulació.




El meu amic, col·lega, company, parella, no sé quin qualificatiu donar-li, després de tan de temps arrossegant-nos per les parets, ens els hem guanyat tots. En Josep A. em deixa triar, doncs ell, s'ho ha fet gairebé tot. Anem a La Mariola, que a mi el flanqueig sota el sostre em crida molt. A més fa poc vaig llegir una piada de l'Eduard.

La primera tirada comença a l'esquerra del gran diedre, una mena d'esperonet amb una baga en la part mitjana, després pots continuar per una fissura a l'esquerra, però veig més interessant anar per la placa que es pot assegurar amb un alien vermell (IV+) i després fàcil fins la R.


La zona més interessant del primer llarg


El company arribant a la R

La segona tirada, és la més maca de la via, un diedre que s'escala primer en tècnica dulfer, molt bona presa de ma, i després cal obrir-se de cames és el lloc més complicat de l'ascensió. La tirada només té un pont de roca equipat en la sortida del diedre, però els camelots grossos entren molt bé, a més hi ha algun bloc on pots posar una baga grossa.


En Josep A. iniciant el llarg més bonic de la via


En la part més difícil










La tercera tira és un flanqueig de poca dificultat tècnica III-, però està ple de merdes d'ocells que donen una mica de yuyu. La R és fa en un savina molt grossa, on estàs ben ambientat (aquests no són els aromes que havíem notat al sortir del cotxe).




La quarta tirada continua amb el flanqueig, però tot i tenir una mica més de dificultat IV+, vas molt més tranquil doncs la roca és millor.


Quarta tirada








L'última tirada l'hem feta per la via del Lluís doncs la Mariola es veu una mica herbosa a més els col·legues de Lleida ens van dir que no té massa interès, així que els hem fet cas.

Iniciant l'ultima tirada





Que ho fa que ens hi trobem tan bé aqui dalt


A part del segon llarg, la resta de llargs s'escala poc, malgrat tenir dues estrelles a mi no m'ha agradat massa, si mai heu estat a la Serra os aconsellaria altres vies com el diedre Blanqueta, la Brothers, la rosa del vent, la dama de los vientos, capitan veneno, heroes del silencio,...

domingo 15 de noviembre de 2009

TERRADETS "via Tutti frutti"

Feia temps que no quedava per escalar a Terradets. Recordo el primer cop que vaig anar-hi, quina barreja de sensacions; dins el sac i a l'aixopluc del forat de l'Or, la paret es veia immensa, però quines ganes tenia que fos l'endemà, per escalar la Diagonal, que és com anomenàvem l'Anglada Guillamon que amb la CADE i la Vidal-Farreny eren les úniques vies de la paret. Anava amb gent més experimentada i en Jordi en la tirada del vermut(*) em va dir: vols fer de primer?, va ser el meu primer llarg. També vaig recuperar el meu primer clau que encara tinc, pesa tan. Abans quan escalàvem amb la corda lligada a la cintura si trobaves un pitó que no fos de via, no havia cap dubte aquell petit tresor era teu.

(*)La tirada del vermut és una tirada que finalitzava en una savina molt gran i els dies calorosos era una paradeta obligada. Hi ha altres tirades amb nom propi, les galeries, la tirada de l'artificial; en la CADE la tirada del sisè, la dels blocs, la laboriosa, el mur, la del cinquè del Bonatti, aquesta última no sé si és veritat o ens prenien el pel els veterans, però comentaven que va venir en Bonatti i en la segona tirada no va poder passar amb les botes rígides , doncs era un pas d'adherència, avui amb els peus de gat surt sense pensar

Avui per sort tot ha canviat. A les 7 del matí surto de Vilassar, però sembla que estarem de pega, doncs a Terradets està molt tapat. A la font de les Bagasses bufa ventet, com casi sempre, i el company que baixa de la zona de la Pobla, em diu que a Tremp estava plovent; dubtem de baixar a Sant Llorenç, però finalment ens decidim per la la Tutti fruti, doncs la Cha Cha Cha queda just sobre la xarxa metàl·lica que han instal·lat, això no vol dir que no es pugui fer.

Les dues primeres tirades són fàcils IV hi ha algun bolt i moltes savines.


En Josep A, finalitzant L1 (ara escalem amb xarxa)


El company en L2


Entrant a la segona reunió


La tercera i quarta tirada les hem juntat, queda una tirada preciosa de V, esta equipada.

Inici del llarg 3+4


El company en la part mes maca del llarg


Eoooooooooo


La cinquena tirada, que li toca al company, és la més difícil. Una placa de 6a, amb petits relleus, força polits (equipada).


El company en el tram més complicat de la via


Despres de les fines plaques


L'últim llarg de la via a l'igual que l'anterior és força aèri, però menys difícil, només hi ha un passet de 6a al final, Ara queden un parell de tirades fàcils fins la falsa feixa amb poques assegurances, no és difícil, però la roca patina una mica del nombrós pas de cordades.

Iniciant la darrera tirada de la Tutti F


El company en el llarg 5


En el passet de 6a


Empalmant amb la F. feixa





Falsa feixa


Baixem per la falsa feixa i quan arribem a la carretera li comento al Josep A que m'encanta fer aquesta passejada fins al cotxe, em sento torero, oleeeeeeeee

sábado 7 de noviembre de 2009

SERRA DEL MONT-ROIG "via del Lluís"

Tot i que la previsió de mal temps era per migdia, els carrers de Lleida estan ben mullats, malgrat tot, marxem cap a la Serra del Mont-roig amb el Jordi (Tato), abans però farem una paradeta a Sant Llorenç de Montgai per esmorzar amb el Sergi i l'Oscar, que van a fer la via del Lluís al Mont-roig.

Collons entrar al bar i ple de penya, en Pinto, el Pepe, l'Albert, el Joan Gutierrez,...ostia quin perill, tanta gent i el temps no massa segur aquí ens hi podem quedar fins al vermut. Sembla que el temps aguanta per tan no tenim excusa i comencem a desfilar, els primers són en Pinto i en Pepe que van a obrir una via a la Formiguera.

Carregats amb el material arribem a peu de via, coi comença a ploure amb ganes, sembla que avui no escalarem, perquè venen uns nuvolots molt foscos, però deixa de ploure i decidim anar a una via on es pugui baixar si plou. Així que anem a la via dels col·legues que tot just estan començant. Entrem per una variant, molt guapa i molt ben equipada, d'aquelles que malacostumen, la dificultat jo diria que és IV+ amb uns passets de V. Arribem a R1 i ens encallem una mica, no perquè sigui difícil sinó per la xarrera que portem. Les tirades que continuen la 2ona i la tercera es podem empalmar, tenen algun tram de IV+/V-.

L'últim llarg el més bonic, un desplomet de V si ets alt i V+ si ets talla estàndard doncs cal fer un pas més per arribar al canto, la resta del llarg unes plaques guapissimes V.

A dalt no ens entretenim massa doncs bufa ventet i a més torna a escapar gotes


Variant d'entrada a la via del Lluìs


L'Oscar en el segon llarg (foto Sergi)


En Jordi en el segon llarg


En Sergi iniciant el 3er llarg


L'Oscar en la tercera tirada (foto Sergi)


En les precioses plaques de l'últim llarg (foto Sergi)


En Jordi acabant la via (foto Sergi)